Qui treballa en l'eòlica al sud de Catalunya

Qui treballa en l’eòlica al sud de Catalunya?

Reproduïm aquest article de Gil Blanch, responsable de planificació manteniment eòlic a GE Renewable Energy, publicat el passat 8 de desembre a LinkedIn.

Catalunya té avui per avui uns 1300 MW eòlics i anualment produeix el 6% de l’energia elèctrica que consumeix a través d’aquesta tecnologia.

En el context ibèric estem en els vagons de cua de la penetració de l’energia eòlica tot i haver sigut pioners a principis dels anys 80. L’any 2014 a Espanya l’energia eòlica va ser la segona font de generació d’electricitat produint un 20% del total (la nuclear va guanya per poc cobrint un 22%). A més a més de raons polítiques i de densitat de població, també és veritat que el nostre recurs eòlic és menor que el d’altres comunitats com Galícia o Aragó, i es concentra als dos extrems del país.

Extracte de l’Atles Eòlic d’Espanya, preparat per MeteoSim.

Si bé les petites turbines eòliques que van dissenyar els pioners es posaven en zones de molt de vent (en vermell al mapa), a mesura que la tecnologia ha anat madurant les turbines han anat creixent  per poder funcionar en zones on el vent és menys intens però més regular (tota la zona verda del mapa). El primer prototip eòlic a Catalunya el va instal·lar Ecotècnia a l’Empordà el 1984.

L’aerogenerador Ecotècnia 12/15 (12 metres de diàmetre i 15KW de potència)

El parc eòlic més antic que tenim en operació , que arriba enguany als 20 anys de vida útil, és el del Baix Ebre que senyoreja l’horitzó de Tortosa des de dalt de les muntanyes del Coll de l’Alba. Com a mostra de l’evolució de la tecnologia només cal dir que les 27 màquines del parc del Baix Ebre produeixen poc més de 4MW, una mica més del que produeix una sola màquina de les que s’han instal·lat a Catalunya des del 2010.

Foto del Parc Eòlic del Baix Ebre a la web del Consell Comarcal del Baix Ebre, un dels propietaris del parc. 

Històricament doncs es buscava ubicar els parcs eòlics als punts més alts de les muntanyes i en comarques ventoses… Això ens ha deixat crestes coronades per turbines a les muntanyes del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp i l’Alt Camp. Afortunadament però, l’evolució de la tecnologia eòlica fa cada vegada menys atractives aquestes ubicacions que creen parcs amb un fort impacte sobre el paisatge, que necessiten molta obra civil, que fan que apareguin línies elèctriques on no n’haurien d’haver i que són difícils d’operar i de mantenir degut als elevats nivells de turbulència dels vents que hi bufen.

Amb l’evolució tecnològica les turbines han crescut des dels 12 metres de diàmetre de pales i uns 30 metres d’alçada total fins als més de 120 metres de diàmetre de pales i fregar els 200 metres d’alçada total dels molins actuals. El creixement és espectacular però afortunadament les formes arrodonides de les turbines, la col·locació irregular seguint les formes del terreny, la major distància entre turbines, i la reducció de la velocitat de gir de les pales fan que l’impacte visual que percebem sigui fins hi tot inferior que el que percebíem amb les primeres màquines.

Prototip Alstom ECO100 de 3MW al parc de la Collada del Perelló (Baix Ebre)

Aquestes grans màquines (de mitja amb uns 80 metres de diàmetre de pales i uns 120 metres d’alçada total) es concentren a Catalunya a l’altiplà de la Terra Alta, les parts altes del Segrià, les Garrigues, la Conca de Barberà i l’Alt Anoia. Totes aquestes zones han vist canviar el seu paisatge de forma important.

Densitat eòlica a l’altiplà de la Terra Alta.

Però, a part d’impacte visual, quin impacte tenen aquest parcs en el mercat laboral de les comarques del sud? Qui s’encarrega de fer que totes aquestes màquines funcionin? I on viu aquesta gent?

En general totes les turbines eòliques actuals necessiten com a mínim un manteniment preventiu anual que sol durar un parell de dies (models antics poden arribar a necessitar 4 o més manteniments preventius per any). A més a més cal atendre-les ràpidament en cas d’avaria pel que es necessita tenir gent aprop dels parcs. De fet es sol calcular que per cada 10MW instal·lats cal un tècnic de manteniment… a Catalunya calen doncs al voltant de 130 tècnics per atendre totes les turbines instal·lades fins al dia d’avui.

En manteniment eòlic la responsabilitat sol caure inicialment no pas en mans del propietari, sinó en mans del tecnòleg (el fabricant de la turbina) i a mesura que les màquines es fan velles, i per tan el seu funcionament és conegut per més gent, els propietaris o es fan càrrec ells mateixos o subcontracten el manteniment a alguna empresa independent. El punt frontera sol estar al voltant dels 10 anys… A Catalunya això vol dir que la majoria de màquines instal·lades a partir del 2008-2010 a la franja que va de la Terra Alta fins a l’Alt Anoia estan mantingudes pels fabricants i no pels propietaris. Com a mínim Alstom-GE, Siemens, Vestas,Acciona i Nordex tenen presencia en el territori, en algun cas amb bases pròpies fora dels parcs i en altres casos amb els tècnics basats a la pròpia subestació del parc.

Els propietaris dels parcs també poden tenir personal present.  Per exemple EDPr, la principal elèctrica de Portugal i el segon operador eòlic del món després de Iberdrola té cinc supervisors de parc sobre el terreny, a la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i l’Alt Camp.

D’entre els tecnòlegs el que té el grup de gent més petit és Siemens però també té només el parc de la Fatarella a mantenir. Aquest queda cobert per una parella de tècnics de l’empresa i el suport de subcontractistes. El grup més nombrós per una altra banda és el que s’encarrega de les màquines d’Acciona, amb gairebé una trentena de tècnics a Catalunya (Baix Ebre, Segrià, Conca de Barberà i Anoia) i un segon grup també d’una trentena de persones cobrint turbines instal·lades al nord de Castelló (Els Ports i l’Alt Maestrat).

Vestas té l’altre grup nombrós, amb una trentena de tècnics repartits entre la base de la Ribera d’Ebre i la de l’Alt Anoia.

GE i Alstom, encara no fusionats sobre el terreny, cobreixen els parcs sota la responsabilitat de cadascú amb dos equips independents que sumen una vintena de persones en total, el de GE centrat a la Terra Alta i el d’Alstom centrat a la Conca de Barberà.


Tot preparant un canvi de generador en un parc eòlic de la Terra Alta.

Us preguntareu si els qui hi treballen són gent de la terra. En general, hi ha una proporció important de gent del territori, però també hi ha un grup important que es desplaça als parcs des de les zones urbanes pròximes (sobretot des de la zona de Reus) i després hi ha gent que s’ha traslladat a viure a les nostres comarques justament per poder tenir una feina relacionada amb les renovables, gent de Galicia, Burgos, Albacete o València s’han acabat instal·lant a les nostres terres.

Un fenomen curiós que arriba a limitar la presencia de més gent del territori com a tècnics de manteniment eòlic és la enorme atracció que tenen els sous elevats de les Centrals Nuclears d’Ascó, ni que sigui amb contractes temporals vinculats a les parades. L’energia eòlica no pot lluitar localment amb aquesta força però curiosament és capaç d’atreure gent des de les zones urbanes, tot i els desplaçaments importants que s’han de fer cada dia. Les nuclears són alhora un vector de desenvolupament i recepció d’impostos però també una barrera.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *