180411_Horitzó 2030, perspectives de futur per a l’energia eòlica_perspectivas

Horitzó 2030: perspectives de futur per a l’energia eòlica

L’energia eòlica és una font de bones notícies. A Espanya fa mesos que registra dades històriques, a Europa molts països en són cap davanters i, globalment, arreu del món tampoc té aturador. Aquesta tendència, segons estudis recents, sembla que seguirà en números verds. Veiem quines són les perspectives de futur.

Segons un estudi realitzat per MAKE Consulting, la indústria eòlica generarà a nivell mundial una mitjana de 65 GW anuals, amb l’eòlica marina al capdavant. Les dades d’aquest informe apunten que fins a l’any 2020 es podria registrar un creixement proper al 30% anual, mentre que des del 2023 i fins al 2027, el creixement podria ser encara més gran gràcies a la contribució dels països emergents i, altre vegada, gràcies a l’impuls de l’eòlica marina. Aquesta tendència positiva podria mantenir-se si la indústria segueix essent competitiva per davant del sector fotovoltaic, un rival que es manté fort arreu del món.

Com veiem, un dels factors clau serà l’eòlica marina, ja que a nivell europeu es preveu que el seu creixement sigui superior al 25% durant la propera dècada, sobretot per la contribució dels països del nord d’Europa. S’espera que França, Alemanya i Països Baixos sumin més de 5 GW en eòlica marina, mentre que al sud del continent s’auguren més de 40 GW de nova capacitat eòlica terrestre. En aquest cas, concretament, Espanya i Turquia podrien sumar més 13 GW de potència en la propera dècada, i a l’hora Itàlia els podria igualar gràcies al seu nou pla energètic.

Regions com l’Amèrica del Nord passaran més desapercebudes durant els propers 10 anys, i és que les previsions apunten que Estats Units registrarà una disminució important del creixement de la capacitat eòlica a partir de l’any 2021, degut a les retallades aplicades els últims mesos des de la Casa Blanca. Quant a l’Amèrica Llatina, l’esperança es diposita a Mèxic, Xile, Brasil i Argentina, on s’espera que l’energia eòlica tingui un creixement sostingut a partir de 2020. Per la seva banda, tant la Xina com l’Índia encara trigaran a demostrar tot el seu potencial.

No podem deixar de banda els mercats emergents. Aquests jugaran un paper molt important en el compliment d’aquestes estimacions seran Orient Mitjà i Àfrica, que a tocar de 2030 podrien arribar a triplicar les instal·lacions que tenen a dia d’avui. Aquestes regions guarden, sense cap mena de dubte, un gran potencial a explotar quant a nova potència d’energia eòlica.

Amb aquestes previsions podem ser optimistes però ens seguim preguntant… Assolirem els objectius marcats pel COP21?