2018: riscos i oportunitats per a la indústria renovable

Són anys de rècords. Arreu del món les energies renovables continuen guanyant suport tant per part de governs com d’empreses i ciutadans, mentre les tecnologies evolucionen a passes de gegant com a element clau per avançar cap a una economia descarbonitzada i sostenible. A l’Estat, però, continua la incertesa al voltant de les polítiques energètiques, i no en són pocs els reptes a superar. Hi ha tanmateix raons suficients com per ser optimistes, el futur es dibuixa clarament renovable. Fem una repassada als riscos i oportunitats als quals s’encara la indústria al 2018.

  1. Una tecnologia madura i competitiva

Segons dades publicades per l’Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA), l’electricitat renovable és cada cop més competitiva. El 2016 va batre tots els rècords pel que fa a la capacitat de generació renovable, i IRENA  va definir el 2017 com un any «extraordinari», en el qual tant  el cost d’instal·lació de potència com el de generació han continuat caient a ritme accelerat.

Tot i que els indicadors macroeconòmics assenyalen la gran capacitat i trajectòria històrica de les renovables a Espanya, l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA) va advertir a finals del 2017 que la indústria està perdent lideratge en l’àmbit internacional i va fer una crida a recuperar la competitivitat. Les subhastes renovables celebrades al 2016 i 2017 són una ràfega d’aire fresc, però no estan lliures de dificultats. Després d’una aturada significativa en el sector des de la moratòria del 2012, ara ens trobem amb una gran quantitat de projectes (8.000 MW en total) concentrats en un curt termini de temps, una situació que fa dubtar de la seva viabilitat.

  1. Suport governamental, el factor clau

Al juliol del 2017, el G20, el conjunt de les economies amb més pes del món, va presentar un pla d’acció de clima i energia que posa les energies renovables al bell mig de l’estratègia. Cada cop més països i institucions internacionals es comprometen a passar a l’acció per fer front al canvi climàtic amb polítiques energètiques de suport a les fonts renovables.

A Espanya, però, encara manca un suport governamental estable i irreversible. La incertesa regulatòria iniciada amb la moratòria a les renovables aplicada pel govern al 2012 continua sent el principal obstacle per a les inversions que requereix el desenvolupament del sector a l’Estat. En aquest sentit, una planificació estructurada que inclogui un marc regulatori ampli i estable que potenciï les renovables i els seus beneficis, que pugui ser la base per a tot el procés de transició energètica a llarg termini és la peça clau per deixar enrere el gris escenari dels últims anys.

  1. Oportunitat de creixement econòmic

El sector de les energies renovables té un mercat en creixement que obre importants i interessants perspectives de treball, carregat de demandes d’especialistes, analistes o tècnics, ja sigui per treballar-hi directa o indirectament. Les dades d’ocupació en el sector solar i eòlic s’han duplicat en els darrers quatre anys i durant el 2016, de nou segons dades d’un informe d’IRENA, més de 9,8 milions de persones van trobar feina dins el sector de les energies renovables.

Països com la Xina, Brasil, Estats Units, Japó, l’Índia o Alemanya són els que estan al capdavant de l’oferta de llocs de feina en el sector, així com del desenvolupament renovable, ja sigui eòlic o solar. En aquest sentit, Alemanya, Espanya, Regne Unit, França i Itàlia lideren la capacitat eòlica europea, si bé el continent europeu, en termes generals, ha registrat una desacceleració després d’una dècada de creixement sostingut.

  1. El repte dels PPAs corporatius

Els PPAs (Power Purchase Agreement o acord de venda d’energia) corporatius estan obrint tot un univers de possibilitats per a les renovables. La caiguda dels costos de l’energia renovable i la possibilitat d’oferir preus competitius ha generat un boom de PPAs arreu del món, un model que ofereix una solució pel finançament de projectes renovables,  un repte clàssic del sector.

A Espanya, però, aquest model encara està molt poc desenvolupat, ja que fins ara el model regulatori de les renovables i la incertesa respecte als canvis en la política energètica limitava aquesta possibilitat. Ara s’està començant a desbloquejar aquesta opció per tractar de reduir la dificultat existent actualment per signar aquest tipus de contractes.

  1. Nou escenari, nous agents

No deixa de ser rellevant en el procés de descarbonització i la presa de consciència el canvi que s’ha produït per part de grans països que, històricament, no tenien com a prioritat reduir les seves emissions. Un d’aquests exemples és la Xina, que actualment lidera l’oferta de llocs de feina a nivell mundial, amb més de 3,5 milions de persones al sector.

Destaquen també els avenços registrats en els països africans. Després del fòrum empresarial de la Unió Europea i Àfrica, celebrat el passat mes d’abril, es va aprovar la inversió de 3.350 milions al continent africà i la Unió Africana ha reiterat el compromís per cooperar en la promoció de les renovables al continent.

Un altre canvi de tendència important és la reestructuració del sector energètic, que solia estar dividit entre generació tradicional i generació renovable. Aquesta separació cada cop és menys evident, amb multitud d’empreses del primer bloc que estan incorporant volum de negoci basat en les tecnologies renovables a mesura que la transició energètica s’accepta com a objectiu de desenvolupament.